Com cada any, el dia 20 de juny es commemora el dia de les persones refugiades, aquesta data recorda el conveni de Ginebra. En el qual s’assenten els estatus de les persones refugiades, és a dir, que és una persones refugiada, en quin països pot sol·licitar per així atendre i poder protegir a les víctimes de guerres, conflictes i persecució ideològica, política, per orientació sexual i religiosa entre altres. Aquest document es constitueix després de la segona guerra mundial i donar cobertura a totes les víctimes.
Però aquesta cobertura i atenció actualment no és possible donat el col·lapse del sistema de cites per manifestar la voluntat de sol·licitar asil i refugi. Per a sol·licitar aquesta protecció les persones han d’agafar cita via telefònica i una vegada tinguen cita, és presenta el formulari. Ací comença un procés d’analitzar la situació de cada persona on es contempla què ha passat, on ha passat i els motius que han obligat la persona ha fugir dels seu país d’origen. Aquest procés pot durar des de mesos fins a anys fins que s’aprove o es denegue la sol·licitud. Fins ací pareix un tràmit més, sense major complicació, però la realitat és que la primera cridada telefònica mai o en molts pocs casos és atesa, el que genera que no hi hagen cites i impossibilitant l’inici del procediment, i es vulnera així un dret humà.
Quan la persona no pot presentar la sol·licitud, queda en situació administrativa irregular, i té dificultats per treballar, obrir un compte corrent, estudiar, rebre qualsevol ajuda econòmica, trobar habitatge, però en els pitjors dels casos, pot ser expulsada al país d’on ha hagut de fugir i pot perillar la seva vida i la de la seva família. També la necessitat de trobar una cita genera un mercat en B on moltes famílies compren la cita, de vegades sent falsa o sent estafades.
Des del CDR la Safor estem atenen moltes persones, sobretot, d’origen colombià que resideixen als nostres pobles i que tenen aquesta dificultat, però afecta a qualsevol nacionalitat. A pesar de diverses queixes al defensor del poble i una situació dilatada en el temps, no hi ha mesures por donar resposta sobretot en un context d’auge reaccionari i un major èxode de persones a nivell mundial com apunta ACNUR . Cal assenyalar que iniciar aquest procediment no assegura una protecció, ja que l’estat espanyol és del països on menys sol·licituds s’aproven, la qual cosa deixa en situació de vulnerabilitat i indefensió moltes persones.