S’han desenvolupat en els municipis de Palmera (la Safor), la Vall de Gallinera (la Marina) i Terrateig (la Vall d’Albaida) i han consistit en un taller dinamitzat per conèixer el punt de vista de les participants sobre el seu poble i una jornada de devolució del plantejat al taller per fer entrega a les participants d’un document amb la informació recollida així com de propostes de futur.
El taller dinamitzat, amb títol “Com habitem el poble? Passat, present i futur.”, s’ha estructurat en dos parts, en la primera, a partir d’una bateria de preguntes que les tècniques del CDR anaven fent, les participants han anat recordant aspectes de la vida del passat i les tècniques anaven anotant la informació. Segons el transcurs del diàleg, les experiències, records i preguntes han variat un poc en cada taller per aprofundir més en alguns temes concrets, amb la finalitat de captar allò més rellevant per a les participants sobre el seu poble. La segon dinàmica ha consistit en fer una valoració de l’evolució de la vida del poble des dels records exposats en la primera dinàmica fins a l’actualitat. La informació proporcionada per les assistents s’ha anat agrupant en tres eixos: població, economia, serveis públics i habitatge. Aquestes categories han permés enriquir les reflexions de les assistents i el debat general al voltant del que fa possible habitar un poble, així com dels recursos que es necessiten perquè els pobles sostinguen el seu relleu generacional i puguen acollir noves fornades de joves i famílies amb oportunitats que els permeten habitar el món rural.
La següent jornada de la iniciativa s’ha fet una devolució del treballat en la primera jornada mitjançant una exposició de la informació recollida i organitzada mitjançant un informe que ha sigut entregat a les persones assistents. La informació més rellevant sobre l’evolució de la vida als pobles es pot veure en les imatges adjuntes on s’exposen els quadres amb la informació per cada municipi respecte els eixos treballats.
Amb els resultats obtinguts, i havent conegut les realitats que es viuen a cadascun dels pobles on s’ha intervingut, es pot afirmar que hi ha percepcions distintes sobre la problemàtica del despoblament en funció dels factors que preocupen i percep cada població. Tot i que tots tres municipis presenten problemàtiques semblants en quant a economia, serveis públics i habitatge, és l’evolució del nombre d’habitants el que fa que els problemes es perceben amb més o menys intensitat i, per tant, que la comunitat estiga activa o no, és a dir, preocupada o interessada en posar solució a la falta de relleu generacional en el seu poble.
El cas que presenta problemàtiques relacionades amb el despoblament en tots els eixos analitzats és la Vall de Gallinera i açò es manifesta directament per les persones participants (manifesten una sensació de despoblament agut), al mateix temps hem detectat que la comunitat es manté activa front a aquesta problemàtica i hi ha elements de participació per part de la comunitat i les institucions per a fer front als reptes que aboquen les circumstàncies de cada municipi. El cas oposat és el de Palmera, ja que les persones participants del taller expressen ser conscients de ser un poble dormitori. Pel que no pateixen els problemes associats a la pèrdua d’habitants, com és el manteniment de l’escola, per exemple, però manifesten percebre altres problemes com la falta de relacions més properes entre el veïnat, la implicació en els afers comuns, o la falta d’un teixit comercial local on poder abastir-se dels béns més bàsics. Podríem dir que Terrateig es troba en una situació intermèdia ja que, si bé l’economia derivada de les rendes dels recursos propis no representa el sosteniment de la població, el poble no està tant aïllat respecte de recursos econòmics d’altres poblacions i això fa que la població més o menys es mantinga sense pèrdues molt cridaneres.
No obstant això, amb més o menys percepció o preocupació pel despoblament, durant els tres tallers el veïnat de cada zona ha compartit una visió general negativa sobre el futur dels pobles en comparació a les ciutats o capitals de comarca (grans nuclis urbans). Fet que ens mou a seguir treballant en aquesta problemàtica, hi haja pèrdua considerable d’habitants o no. En tots tres tallers s’ha compartit la visió dels pobles com a llocs on envellir dignament, perquè hi ha menys soledat i més vincles entre el veïnat o familiars, però on és difícil ser jove i trobar oportunitats adaptades a les necessitats d’eixe moment vital, ja siga oci, treball o habitatge accessibles, sobretot tenint en compte la complicada situació econòmica actual i el nivell adquisitiu mitjà de la joventut, molt inferior al d’altres generacions. És cert que els pobles, arrel dels anys de la covid-19, es van posar de moda com a llocs on “viure millor”. També com a llocs on poder exercir una criança més propera i de qualitat, ja que la ràtio és més reduïda, les distàncies més curtes i el tracte més proper. Aquest factor ajuda al relleu generacional dels pobles, tot i que aquesta opció es veu limitada per a pares i mares amb un nivell adquisitiu mitjà o baix i sense cap mena de propietat en herència al poble que els permeta assentar-se més fàcilment.
Pel que fa als factors i oportunitats que permeten seguir habitant un poble (aigua, habitatge, aliment, terra, treball, serveis públics, etc), tots tres casos comparteixen un escenari semblant: la falta d’un teixit econòmic propi en tots els sectors, sobretot en el primari, fet que provoca la necessitat de realitzar desplaçaments diaris per a aconseguir treball o per a poder accedir a altres béns i serveis bàsics. La dependència del vehicle privat i de grans superfícies per falta de comerç local, va convertint els pobles en llocs envellits, pobles dormitori o segona residència. Tot just el que es vol evitar.
Per tant, la percepció de la necessitat de fer front als problemes derivats del despoblament ha estat únicament relacionada amb l’eix de població, si augmenta o disminueix el nombre d’habitants d’un lloc. Els altres tres eixos analitzats, tot i que els resultants obtinguts són molt similars entre ells (principalment en assumptes clau com l’habitatge o l’economia), no provoquen una reacció d’alarma o preocupació entre la població, que no té la percepció de patir problemes de despoblament per eixos motius i s’ha malacostumat a no poder fer una vida integral al poble o, com a lluny, entre el seu poble i els pobles veïns. Aquesta falta de percepció del conjunt dels problemes, i de les moltes causes que provoquen la falta d’oportunitats i recursos disponibles en els pobles i per tant la pèrdua o abandonament de la població, provoca una incosnciència i una falsa tranquil·litat en la població local que desactiva la mobilització social. És a dir, als pobles on els indicadors apunten a un risc de despoblament, la població local intueix que hi ha coses que no van bé però no es para a identificar-les i analitzar-les perquè s’ha normalitzat la realitat de pèrdua de població, de poble dormitori o de poble de segona residència. Des del CDR La Safor teníem la necessitat de destapar i explicar tots els factors i causes que influeixen en la vida dels pobles i en les possibilitats de ser habitats. També en els recursos i oportunitats que haurien d’existir per assegurar una igualtat de condicions entre la vida als pobles i a les ciutats, entre les oportunitats d’unes i altres habitants, i així evitar la pèrdua de població als pobles i la sobredimensió de les ciutats. De la mateixa manera, s’han exposat fórmules i propostes per tal d’activar a la comunitat per fer front als problemes compartits i s’ha incitat a la cooperació entre pobles amb les mateixes problemàtiques i zones geogràfiques compartides. En definitiva, amb els tallers s’ha aconseguit posar noms als problemes, analitzar-los i treballar per resoldre’ls a curt, mig i llarg termini amb la col·laboració de la població implicada i de l’autoritat municipal preocupada per aquest tema.
Aquesta iniciativa ha sigut possible gràcies al finançament de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i la col·laboració dels ajuntaments dels municipis.
