Les tècniques del CDR La Safor, responsables del projecte “Com habitem els pobles”, valoren molt positivament l’assistència i participació perquè demostra un interés de la població local per escoltar-se i conéixer més del seu passat, així com per posar damunt la taula els problemes actuals. Des del CDR s’estan preparant els tallers de retorn amb un informe per a cada poble on s’exposaran els anàlisis, reflexions i propostes que planteja l’àrea per a cada poble.
Els passats 25 i 27 d’octubre i 3 de novembre, l’àrea de Sostenibilitat del Territori del CDR La Safor es va desplaçar a les poblacions de Palmera (Safor), Terrateig (Vall d’Albaida) i la Vall de Gallinera (Marina Alta) per conéixer com s’organitzava la vida en el passat d’estos pobles.
Durant la primera dinàmica del taller, les preguntes que es llançaven a les assistents pretenien recollir els seus testimonis de fa 50, 60 o 70 anys al respecte de quins oficis i treballs eren els més comuns al poble, quins comerços hi havia, quins serveis públics, quin oci practicaven, quines pràctiques socials tenien, amb quin pressupost vivien, quines van ser les primeres faenes remunerades, etc. En definitiva, una radiografia per com s’estructurava la vida, el valor i les prioritats als pobles en un context on gran part de la població practicava una economia familiar i de subsistència.
Després de recollir tots els relats, històries i detalls del passat del poble, les tècniques del projecte van concedir un temps perquè les persones assistents pogueren debatre entre elles què és el que ha millorat i empitjorat en l’actualitat al poble respecte del passat. Eixa informació es va classificar després sota quatre blocs que engloben la possibilitat de poder habitar un lloc: població, economia, serveis públics i habitatge.
Dels factors comuns negatius que s’han extret en la majoria dels pobles està la qüestió econòmica i laboral, ja que cap poble, a excepció del polígon de Palmera, té la capacitat de revertir la desaparició del teixit econòmic i productiu del poble, i per tant de crear llocs de treball per a la gent del poble. D’altra banda, la pràcticament inexistent oferta de lloguer als pobles i el preu elevat de venda de cases està provocant que cada vegada siga més complicat poder emancipar-se, anar o quedar-se a viure al poble, sobretot per a la gent jove que no disposa de l’estabilitat econòmica dels seus avantpassats. A banda, la pèrdua de costums comunitàries per l’individualisme imperant fan que sovint es tinga sensació de viure a un poble dormitori, sense vida.
En canvi, de les qüestions més positives i destacables exposades en tots tres pobles és la qualitat de viure a un poble, així com el vincle proper i solidari entre les habitants, que provoca major seguretat també entre el veïnat.
En tots tres pobles l’assistència va ser prou concorreguda i en alguns casos es va comptar amb la presència de persones molt majors, testimonis d’un passat en perill d’oblit, que van aportar molta informació i anècdotes rellevants. En tots ells hi ha hagut una major presència de dones, però també de joves que han aportat el seu punt de vista sobre la situació actual del seu poble i les seues necessitats.
Durant la setmana del 20 de novembre, les tècniques de CDR tornaran als pobles de Palmera, Terrateig i la Vall de Gallinera per realitzar un taller de retorn on es presentaran les anàlisis, conclusions i propostes que planteja l’àrea per a cada poble.
Estos tallers estan subvencionats per l’anterior Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana
