El 18 de desembre es commemora el dia internacional de les persones migrants i amb aquest motiu, COCEDER vol destacar les conclusions obtingudes en una enquesta sobre la percepció sobre la discriminació d’aquest col·lectiu en les zones rurals, en els àmbits sobre els quals es va consultar: l’accés als serveis bancaris i de salut, a l’habitatge, les oportunitats laborals i la integració en la comunitat.
Aquesta enquesta es va realitzar en el marc del programa nacional Ciutadania Inclusiva, combatent el racisme i la xenofòbia en el medi rural, impulsat per COCEDER, finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 dins dels programes d’interés social amb càrrec al 0’7% de l’IRPF i desenvolupat pels centres Alt Maestrat, Carrión de los Condes, La Safor, Sequillo i AFA Bierzo.
A través de la recollida de dades d’aquesta enquesta – que es va dur a terme entre abril i maig de 2024- es busca reflectir les seues experiències, opinions i percepcions entorn d’aquest fenomen. L’enquesta va abastar a 98 persones migrants de les comarques del Bierzo (Lleó), Alt Maestrat (Castelló), Terra de Campos (Valladolid i Palència), La Safor (València).
ACCÉS A L’HABITATGE
Les principals dificultats de les persones migrants que viuen en zones rurals per a accedir a un habitatge són la falta d’oferta (31%) i els preus elevats (30%). Aquests resultats reflecteixen un problema estructural de les àrees rurals a Espanya, on l’oferta és baixa i per tant els preus són alts.
El que és particularment preocupant és que el 15% reporta haver sigut rebutjades directament pel propietari al saber que eren migrants, la qual cosa evidencia prejudicis cap a les persones migrants.
Encara que la majoria aconsegueix trobar un lloc per a viure en les zones rurals, moltes el fan en condicions que no sempre són favorables o sostenibles havent de dependre de solucions residencials alternatives, el 53% comparteix habitatge amb altres residents i un 38% depén de la cessió per part del seu ocupador.
OPORTUNITATS LABORALS
Encara que un 59% afirma no haver enfrontat discriminació en buscar ocupació, el fet que un 35% sí que reporta haver sigut discriminat és significatiu i reflecteix que, per a una proporció considerable, l’accés al treball està marcat per barreres que van més enllà de les habilitats o l’experiència laboral. Quant a la discriminació en el seu lloc de treball un 31% va afirmar haver experimentat discriminació i el 60% va respondre que no ha patit aquest tipus de discriminació, mostrant que la majoria no percep haver sigut afectada per aquestes circumstàncies.
La forma més comuna de discriminació és en el tracte (29%), indicant que moltes persones migrants són tractades amb desdeny o reben un tracte excloent i poc respectuós en els seus treballs. Un 20% esmenta treballar hores extres sense remuneració, la qual cosa reflecteix una explotació laboral que s’aprofita de la seua situació precària.
El 18% reporta tindre pitjors horaris que la resta de les persones treballadores, la qual cosa significa que solen ser assignades a torns poc desitjables, limitant el seu descans i afectant la seua vida familiar.
Finalment, el 16% rep salaris menors en comparació amb altres persones treballadores que realitzen les mateixes funcions. Aquesta discriminació salarial manté a les persones migrants en una situació de precarietat econòmica, dificultant el seu progrés i estabilitat.
ACCÉS ALS SERVEIS DE SALUT
Si bé un 79% de les persones enquestats afirma no haver experimentat discriminació en el context de salut, un 18% sí ha sigut víctima d’alguna mena de tracte discriminatori. Un 40% expressa que la discriminació ha generat en ells sentiments d’estrès o ansietat, això pot reflectir la càrrega emocional i psicològica que senten els qui experimenten discriminació en un moment de vulnerabilitat, quan busquen atenció mèdica.
Un 32% de les persones enquestades reporta haver retardat la cerca d’atenció mèdica a causa de la discriminació. Aquesta resposta posa de manifest un efecte secundari greu: el temor o l’anticipació d’un tracte injust pot fer que algunes persones eviten o posterguen l’atenció mèdica necessària.
Un 14% dels enquestats expressa sentiments de desemparament o impotència. El sistema de salut, que hauria de brindar suport i protecció, es converteix en una font d’angoixa i desesperança per a aquest grup. Un 5% dels enquestats esmenta que la seua salut ha empitjorat a causa de la falta d’accés a serveis mèdics, la qual cosa subratlla la gravetat del problema en casos extrems.
INTEGRACIÓ COMUNITÀRIA
Els espais públics i els comerços destaquen com a àrees on els migrants viuen situacions de discriminació de manera habitual. Això és preocupant perquè són llocs d’ús quotidià, on les persones busquen satisfer necessitats bàsiques o simplement gaudir del seu entorn.
Un altre aspecte rellevant és la relació amb els veïns i veïnes. Si bé la majoria indica que mai ha tingut problemes, encara hi ha un percentatge de persones que experimenten actituds negatives. Aquest aspecte és crucial, ja que la relació amb el veïnat sol ser un dels primers vincles d’integració per a les persones migrants, una via per a sentir-se part de la comunitat.
Un 46% de persones declara no haver tingut dificultats per a participar en la vida social i cultural del municipi, la qual cosa és encoratjador, però encara hi ha un 13% de la població migrant que se sent exclosa o rebutjada en els espais comunitaris.
A més, la falta de relacions pròximes o de xarxes de suport com a amistats i familiars és una dificultat en el 9% d’aquest col·lectiu, la qual cosa pot incrementar la sensació de soledat i alienitat.
