L’entitat fa públic l’informe, elaborat durant aquest any, amb els resultats de la investigació sobre el racisme estructural present a la comarca de la Safor. Amb ell, pretén informar i sensibilitzar als professionals de l’administració pública de tots els àmbits, el principal perfil amb capacitat de crear un canvi en l’actitud i el tracte cap a aquesta població.
Aquesta setmana el CDR La Safor ha fet públic el primer informe sobre el racisme estructural a la comarca de la Safor. Aquest, elaborat a encàrrec de COCEDER, forma part d’una investigació estatal que tracta de comprovar les especificitats de la discriminació i el racisme estructural en el medi rural de sis comarques.
L’informe estatal, impulsat per tècnics del CDR La Safor i del CDR Alt Maestrat, naix com una necessitat dels centres per radiografiar les barreres i estigmes que pateix la població migrant i la gitana en la seua quotidianitat i en relació als serveis públics. L’informe comarcal, pel seu costat, es fa públic a través d’el web del CDR’aquest canal amb la intenció de servir de material d’informació i sensibilització per a tota la societat, però sobretot per als cossos professionals de l’estat que tracten en el seu treball amb aquesta població.
L’informe comarcal és el resultat del treball de camp realitzat des de febrer fins a juliol d’aquest any, on s’ha comptat amb la veu de diferents professionals de l’àmbit educatiu, sanitari, administratiu i associatiu, així com amb el testimoni del poble gitano i de la població migrant de diversos pobles de la comarca, amb un total de 24 persones entrevistades. Aquest, dividit per fases, posa llum i taquígrafs als condicionants que determinen la vida de la població migrant i gitana des de l’àmbit econòmic, social, cultural, simbòlic i participatiu.
Segons el CDR la Safor, el racisme estructural, a diferència del racisme social, “opera a través d’institucions i cossos funcionarials que mantenen les diferències de poder i privilegi segons l’origen ètnic o la racialització de la població atesa. Això pot incloure pràctiques discriminatòries en l’àmbit administratiu, educatiu o sanitari més bàsic, així com en l’accés a recursos i oportunitats”.
Amb la intenció de millorar el tracte cap a aquesta població, l’informe tracta de posar en comú les problemàtiques compartides que expliquen la tendència a la discriminació, així com possibles propostes que ajuden a pal·liar la situació en la qual es troba la majoria: desatenció, barreres i silencis administratius, lligats a situacions de vulnerabilitat i pobresa enquistades.
En conclusió, l’informe busca identificar totes les conseqüències del racisme estructural, com opera sobre la quotidianitat de la població objecte d’estudi i proposa mesures «que puguen canviar o, com a mínim, millorar el tracte que rep aquest gruix de població per part dels professionals de l’administració pública; ja que només quan s’és conscient de la problemàtica i els factors que la causen, que es poden prendre mesures», tal i com afirmen des de l’entitat comarcal.
La investigació estatal està finançada pel Ministeri de Consum, Drets Socials i Agenda.