Des del divendres de la setmana passada que està obert el procés per a inscriure’s a les proves d’accés dels cicles formatius de grau mitjà i superior. Un moment decisiu en què moltes persones inicien un procés per a poder accedir en un futur al món laboral. El tràmit, com molts altres en l’administració pública, és relativament fàcil, excepte per a les persones en situació administrativa irregular que, al no tenir un número d’identificació (NIE), no poden generar la taxa, document imprescindible per a finalitzar la seua inscripció.

Des de l’àrea de Ciutadania Inclusiva del CDR La Safor s’han estat realitzant consultes als instituts de referència de la comarca sobre com procedir davant aquest cas, però la resposta ha estat que sense aquest número no és possible generar el tràmit. És ací quan comencen una sèrie d’indicacions incongruents entre diferents departaments de l’administració pública, pàgines web i el personal administratiu dels centres formatius.
Gran part de la informació que ens donen aquests agents és falsa o no correspon en la publicada a la web de la Conselleria d’Educació. Per exemple, ens afirmen que una persona amb passaport no es pot presentar a les proves, informació errònia que pot generar que persones interessades no puguen accedir a un dret bàsic com és la formació pública. Al no tenir unes directrius clares, totes aquelles persones interessades han de buscar com realitzar el procediment amb els seus mitjans, aquest fet genera que l’administració es quede exempta de qualsevol responsabilitat.
Un fet semblant ocorre actualment quan les persones en situació administrativa irregular estan estudiant algun cicle formatiu. Com que ara per ara les pràctiques són cotitzades, aquelles estudiants que no tenen NIE no poden estar donades d’alta a la seguretat social. Davant d’aquesta situació, el professorat i la direcció externalitza el dubte a l’administració competent: la Seguretat Social. Al realitzar allà la consulta, la resposta és que per a aconseguir el NIE han d’anar a una comissaria perquè se’l tramiten. Informació falsa que posa en perill la llibertat de la persona migrada, ja que per una consulta pot acabar amb una ordre d’expulsió.
Des del programa Ciutadania Inclusiva, denunciem que aquests fets no són aïllats. Formen part de l’entramat burocràtic que pateixen les persones migrades i és una expressió més del racisme estructural. La falta de formació i coneixements en matèria d’estrangeria per part del funcionariat se suma a la falta de protocols perquè l’administració puga fer un servei més inclusiu. És per això que denunciem que aquestes situacions continuaran succeint, ja que la llei d’estrangeria no assegura ni facilita l’accés als drets més essencials com a ciutadans de ple dret, ja siguen migrades o refugiades.
Aquestes situacions són massa quotidianes en el dia a dia de les persones migrades i en el seu procés d’inclusió. Més enllà de les fronteres físiques, aquestes situacions formen part del que es coneix com a frontera simbòlica, és a dir, un marcador de diferència que genera ciutadans i alumnes de primera i de segona categoria. Un element diferenciador que té efectes nocius en l’estat psicosocial de les persones i en la convivència als nostres pobles, ja que es vulneren constantment els drets més bàsics de la població, com és l’accés a l’educació.
Programa Ciutadania inclusiva: combatent el racisme i la xenofòbia al medi rural
