El CDR la Safor expressa la seua preocupació davant l’augment de dones que, després de denunciar una situació de violència masclista, abandonen el procés judicial. Segons les últimes dades de l’Observatori de la Violència sobre la Dona del Poder Judicial, en 2024 s’han registrat 3.543 renúncies, un increment significatiu respecte a les 2.443 de 2019. Això suposa que quasi un 13% de les víctimes acaben desistint de continuar amb el procediment.
Aquest fenomen posa en evidència una creixent desconfiança en les institucions i el sistema judicial, fruit de la falta de suport efectiu i de les barreres que encara afronten les dones que decideixen trencar el silenci front a un maltractament. La situació és especialment alarmant si es té en compte que moltes d’aquestes renúncies deriven en l’arxiu de la causa per falta de proves, deixant les víctimes desprotegides i en risc de revictimització.
A més, s’ha registrat una disminució de les denúncies per violència de gènere al País Valencià per primera vegada a l’ultima dècada, amb una reducció del 4,3% respecte a l’any anterior. Així mateix, el nombre total de víctimes també ha caigut un 9,1%, situant-se en 25.566 dones en 2024, la qual cosa suposa 2.648 menys dins del sistema de protecció VioGen.
Però, aquest fenomen és degut al continu treball de sensibilització i conscienciació que es realitza a la nostra comunitat? Per fi s’està aconseguint reduir les violències sistemàtiques cap a la dona?
És cridaner, que en 2023 es registrara un augment significatiu de denúncies per violència de gènere, mentre que en 2024 no només es redueix el nombre de denúncies, sinó que augmenta el percentatge de dones que desisteixen del procés judicial. Aquesta situació podria estar relacionada amb diferents casuístiques que travessa una dona que presenta una denuncia per violència de gènere.
Per què renuncien les dones a seguir amb el procés judicial?
Diversos factors poden influir en la decisió d’una dona de desistir:
- Manca de suport emocional i institucional: moltes víctimes no reben un acompanyament psicològic o social adequat.
- Revictimització: la por de tornar a passar per situacions humiliants o traumàtiques durant el procés judicial.
- Duració i complexitat del procés judicial: sovint és llarg, complicat i desgastant.
- Por a represàlies: davant l’agressor o el seu entorn.
- Dependència econòmica o familiar: dificultats per trencar el vincle amb l’agressor per motius materials o de cura.
- Desconfiança en el sistema judicial: una percepció de què denunciar no garanteix protecció ni justícia.
En aquest context, casos mediàtics com el de Dani Alves, en què s’ha dictat una sentència absolutòria per manca de proves i no per innocència demostrada, generen un missatge preocupant: si la víctima no pot provar els fets, el sistema no la protegeix. Aquests missatges poden tenir un impacte devastador sobre la confiança de les víctimes i el seu entorn en el sistema judicial.
Un altre aspecte que convida a la reflexió és el baix percentatge de denúncies interposades per familiars de les víctimes. Encara que en 2024 s’ha superat per primera vegada la taxa del 2%, només 590 de les 27.708 denúncies presentades van ser comunicades per persones de l’entorn de la víctima. En alguns territoris, com la província de Castelló, la xifra de denúncies presentades per familiars va ser directament nul·la.
Aquestes dades revelen la necessitat urgent de reforçar les polítiques públiques de protecció i suport a les dones que pateixen violència masclista. És imprescindible garantir un acompanyament real i efectiu que evite que les víctimes es vegen obligades a abandonar el procés per por, falta de recursos o revictimització.
Des de Entitats com el CDR La Safor, es reclama una major implicació institucional, així com campanyes que fomenten la implicació i suport a les víctimes per part dels seus entorns més pròxims. La lluita contra la violència masclista no pot retrocedir. Protegir les dones és una responsabilitat col·lectiva.