Vivim en una societat on les tecnologies digitals formen part de la nostra vida quotidiana. Internet, les xarxes socials, i ara també la intel·ligència artificial haurien de ser espais d’aprenentatge, orientats a la llibertat d’aprenentatge, la informació verídica, la participació i l’acció comunitària. Però, massa sovint, es converteixen en escenaris on es reprodueixen i intensifiquen les violències masclistes.
Beniarjó, 29 d’agost de 2025
Compartir imatges sense consentiment és un clar exemple de violència i control.
Compartir imatges sense consentiment és un clar exemple de violència i control.
Per una banda, en els últims anys s’han destapat nombrosos casos de grups en xarxes socials i plataformes de missatgeria, formats per homes, amb l’objectiu de compartir fotografies i vídeos íntims de les seus parelles, exparelles, o fins i tot de dones desconegudes a les quals han gravat o fotografiat en espais públics sense el seu consentiment.
Aquesta pràctica, lluny de ser un cas aïllat, respon a una cultura masclista que cosifica i controla la imatge de la dona per al divertiment de milers d’homes sense escrúpols. No es tracta només d’un delicte, sinó d’un fenomen estructural que utilitza la tecnologia per legitimar la dominació i la humiliació.
Recentment, a Itàlia, Facebook ha eliminat un grup públic anomenat “Mia Moglie” (“La meua esposa”) amb quasi 32.000 membres, on es compartien imatges íntimes de dones, parelles o desconegudes sense el seu consentiment, amb comentaris sexualitzats i degradants, amb els que els homes donaven peu solt a les seues fantasies sexuals i perverses.
No sols això, a l’estat espanyol les autoritats han desarticulat una xarxa que obtenia i distribuïa material sexual sense consentiment d’almenys 27 dones, incloent-hi menors. Utilitzaven càmeres ocultes, enregistraments en videotrucades i accés il·legal a dispositius personals. Aquest contingut es compartia i fins i tot es comercialitzava en grups tancats, amb catalogació meticulosa per nom, residència o relació amb la víctima.
Un 7% de la població espanyola admet haver compartit intencionalment imatges íntimes amb finalitats malicioses (venjança o intimidació), mentre que el 15% reconeix haver compartit imatges íntimes d’altres, i el 24% pensa tenir dret sobre aquest contingut si se l’envia. La difusió d’imatges íntimes sense consentiment no és un accident: és una expressió de la violència de gènere digital.
La intel·ligència artificial com a nova forma de violència sexual cap a la dona.
No es queda enrere la irrupció de la intel·ligència artificial. Aquesta ha obert noves possibilitats creatives i tecnològiques, però també ha generat una nova amenaça per a les dones, com pot ser la creació d’imatges i vídeos sexualitzats falsos.
Aquesta pràctica és una nova eina de violentar digitalment a les dones, perpetua l’objectificació i amplia els riscos de l’assetjament sexual en línia. En molts casos, les dones afectades no són conscients que el seu cos i el seu rostre són manipulats.
La IA, utilitzada sense ètica ni regulació, pot convertir-se en una eina masclista més. Segons el Parlament Europeu, més del 90% dels vídeos deep fake són de naturalesa pornogràfica, i les víctimes principals són dones, incloent-hi figures dels mitjans de comunicació, activisme i política. La investigació “Generación expuesta: jóvenes frente a la violencia sexual” revela que l’11,8% dels joves ha creat algun dia deep fakes de persones del seu entorn. Un informe de Save the Children afirma que el 97% dels joves ha patit algun tipus de violència sexual a internet, incloent-hi la creació de continguts sexuals amb la IA.
La intel·ligència artificial no és neutra, pot amplificar estructures de poder existents. Quan s’utilitza per crear pornografia falsificada de dones sense el seu consentiment actua com una arma de control i deshumanització. Els percentatges, l’augment de dones víctimes, el creixement exponencial de deep fakes de contingut sexual, i l’aparició de creadors d’aquest contingut sense consciència del dany, mostren que no estem a una situació de moda o novetat, sinó davant un problema cultural.
L’assetjament digital a les veus feministes i activistes de xarxes.
Moltes dones amb presència a les xarxes socials pateixen violència digital constant, insults, amenaces, campanyes de desprestigi i assetjament organitzat. Aquest és el cas de periodistes, comunicadores i activistes com Carla Galeote, Inés Hernand, Henar Àlvarex, Judit Tiral, Elsa Ruiz o Carla Antonelli, que han denunciat públicament les agressions digitals que reben diàriament.
El Dia Internacional de la Dona, Almudena Ariza i altres periodistes com Laura Alonso, Lara Escudero o Roser Oliver, van difondre un vídeo on exposaven els insults i amenaces que reben diàriament a través de les xarxes socials. A més, Cristina Fallaras, una famosa periodista i activista feminista, va denunciar la campanya d’assetjament i amenaces en línia que va esclatar després que la periodista compartira testimonis de dones víctimes de violència masclista.
Aquest assetjament digital que pateixen les periodistes i activistes feministes no és anecdòtic, és una estratègia de silenci i desprestigi masclista, que busca apagar les veus que defenses la igualtat i els drets. No només té un impacte psicològic en les dones que ho pateixen, sinó que limita la pluralitat i la democràcia, debilitats i dificultant la participació de les dones en l’espia públic.
El que passa a les xarxes socials no és virtual, és real. Els seus efectes emocionals, social i professionals són profunds i duradors. La violència digital contra les dones és una extensió de la violència masclista, i necessita respostes col·lectives, regulacions legals i un compromís social.
Compartir imatges sense consentiment, utilitzar la intel·ligència artificial per a crear contingut sexual o assetjar dones activistes i periodistes a les xarxes socials són formes noves d’un vell problema, el control, la intimidació i la deshumanització de les dones.
No ho podem normalitzar ni mirar cap a un altre costat. Les institucions, les plataformes digitals i la societat tenim la responsabilitat d’actuar per garantir espais digitals segurs i lliures de violència.
Des del CDR la Safor reafirmem el nostre compromís amb la igualtat, la protecció i l’acompanyament a les víctimes, i fem una crida per parar aquestes pràctiques i defensar un futur digital basat en el respecte i la dignitat de totes les persones. La violència digital també és violència masclista.